Ugrás a tartalomhoz

Régi magyar irodalmi szöveggyűjtemény I.

Ács Pál (1954–), Jankovics József (1949–), Kőszeghy Péter (1951–)

Balassi Kiadó

246

246

THRENOS DE MORTE BARBARAE MATRIS


      Quid querar? Unde novo quaeram fomenta dolori?
          Ecce iacet lacrimis mater humanda meis.
      Ergo erit ista dies nobis dum vita manebit,
          Semper acerba licet, rite colenda tamen.
 5   Sive illam Libyco longe deprensus in aestu,
          Sive Lycaonio sidere pressus agam.
      Nam quoties agilis sese converterit annus,
          Nostra recrudescet tempore plaga suo,
      Admonitus plangam, pietas renovabit honorem,
10       Maesta pius tumulo munera reddet honos.
      Atra dies, Nonas sequeris quae quinta Decembres,
          Accipe non albae tristia signa notae.
      Turbidior nobis caligine noctis opacae
          Semper eris, puro tu licet igne mices.
15   Quanquam nunc etiam non laeta luce coruscas,
          Sed nigris horres concolor exequiis.
      Aethereos tractus radiis impervia nubes,
          Abstulit, et nebulis obsita terra latet.
      Talibus obsequiis talis bene convenit aer,
20       Non sunt funereis apta serena rogis.
      Nec gravis hoc egit nimbosis flatibus Auster,
          Ipsa ultro nostris addolet aura malis.
      Tu vero nimium nobis infense December,
          cur toties in me perfida bella moves?
25   Nonne semel rapto tibi me laesisse Guarino
          sat foret? En iterum vulnera nostra novas!
      Ultime bis senis rapidi de fratribus, anni,
          Invidiose viris, invidiose Deis!
      Tu damno lucis nocturnas porrigis horas,
30       Ducis et exiguo tramite solis equos.
      Tu pigro informem contristas frigore mundum,
          Exuis et campos gramine, fronde nemus.
      Mense tuo nec prata greges viridantia tondent,
          Nec leve sub foliis garrula cantat avis.
35   Tu facis, ut late populantibus omnia Turcis
          tecta gelu faciles praebeat unda vias.
      Te quondam genio sacravit vana vetustas,
          at tu debueras manibus esse sacer.
      Vana queror demens: nil unquam tempora peccant,
40       quae peragit verso mobilis orbe polus.
      Vos potius nostri maeroris crimen habetis,
          sidera, fatales volvere nata vices.
      Vos penes est vitae pariter cum morte potestas,
          a vobis causas inferiora trahunt.
45   Quid iuvat, o Superi, fixisse nocentia caelo
          astra? Quid errantes constituisse globos?
      Sponte sua letum mortalibus imminet aegris,
          sponte sua e fragili corpore vita fugit.
      Si laesura homines stellarum signa fuerunt,
50       debebat simplex aetheris esse color.
      At vos me frustra petitis lenire sodales;
          parcite nunc, forsan postmodo tempus erit.
      Non facile est iram dictis mollire recentem,
          non bene curantes fert nova plaga manus,
55   sed puto maius habent vulnus mea pectora, quam quod
          vel diuturna queat consolidare dies.
      Quodsi cui nostra haec pietas culpanda videtur,
          ceu muliebre animi debilioris opus,
      is certe ignorat naturae iura potentis,
60       ignorat veterum tot pia facta virum.
      Marcius ingratam properabat vincere Romam;
          victa ad maternas languit ira preces.
      Fugerat Hesperium Sertorius exul in orbem,
          plurima sed profugo cura parentis erat.
65   Sancta humeris Siculi portarunt pondera fratres,
          Aetnaeus flammas dum vomit ore gigas,
      nec plus Tyndaridas Sparte, quam praedicat Argos
          trita parentali fortia colla iugo.
      Saecula nec solos coluerunt prisca parentes,
70       quin etiam nutrix tunc veneranda fuit.
      Caietam e mediis Phrygius tulit hostibus heros,
          illa dedit Latiis nomina litoribus.
      Acca in Romuleis meruit solennia fastis
          ambiguae mulier nomine tecta lupae.
75   Iupiter altrici donavit sidera caprae,
          splendet adhuc liquido nobilis illa polo,
      nec minus haec Hyades gratum testantur Iacchum,
          quas vernus nitido Taurus in ore gerit,
      nec vero illorum quisquam neget esse gemendos
80       interitus, vitae quis mora longa fuit.
      Sincerus nullos affectus computat annos,
          quicquid ames, nunquam consenuisse putes.
      Tene ergo post duodena licet quinquennia raptam
          non fletu et lacrimis prosequar alma parens?
85   Tu me conceptum genitali in sede tulisti,
          exigeret menses dum vaga luna decem.
      Forsitan et duri rupissent viscera partus,
          nil tibi nitenti Iuno tulisset opem.
      Exin progenium gestasti mollibus ulnis,
90       ac tua sunt labris ubera pressa meis.
      Tu me complecti, tu me, velut unicus essem,
          comere, tu blando sueta fovere sinu.
      Longe livor eat; geminos me praeter habebas,
          sed tamen ambobus carior unus eram.
95   Omen inest genitis et habent praesagia matres,
          an magis in sera stirpe moratur amor?
      Hinc, ubi iam certo fixi vestigia gressu
          desiit et blaesos frangere lingua sonos,
      protinus ingenuas docilem transmittis ad artes,
100        otia nec pateris ducere lenta domi.
         Quicquid lana tibi, quicquid tibi tela lucelli
             contulerat, merces erudientis erat.
         Imbiberam tenerae vix prima elementa Minervae,
             nec mala venturi iam documenta dabam,
105   cum tuus Ausonias tradit me frater ad oras,
             longinquo et musas quaerere in orbe iubet.
         Illius impensa Venetas celebravimus urbes,
             dum sol undecies per sua signa redit.
         Quod desiderium tanto tibi tempore nostri?
110        Quanta inter dubios gaudia saepe metus?
         At postquam patriae me reddidit Itala tellus
             obtigit et iuveni pontificalis honos,
         non fuit ulla tuae sedes tam grata senectae,
             quam prope me modicos incoluisse Lares.
115   Hic modo delicias nobis studiosa parabas,
             nunc trepida nebas linea texta manu,
         donec fila tibi torquere novissima Clotho
             coepit et extremos annumerare dies.
         Convenit audito tristis vicinia casu,
120        nec capiunt densas atria lata nurus.
         Flebant cognatae, nuper tua cura, puellae
             clausura et visus filia maesta tuos.
         Ast ego blanditiis animum solabar anilem
             tristitiam vultu dissimulante tegens.
125   Scilicet augeret mea ne tibi cura dolorem,
             anxia neu fieres anxietate mea.
         At tu nec tanto genitricem oblita periclo:
             dulce tibi aiebas me superante mori.
         Quaerebant nostros iam caligantia vultus
130        Lumina, nec nomen deerat in ore meum.
         Cum subito in vacuas discedens spiritus auras,
             Destituit tepido, frigida membra, toro.
         Mater io cur me rerum inter prospera linquis?
             Hoc tibi vivendum tempore, mater, erat.
135   Cum me florentem, cum me spectace beatum,
             cum poteras omni commoditate frui.
         Pupillae, et certe nondum nupsere, sorores,
             Turba magisteriis instituenda tuis,
         quarum quis molles nunc imbuet artibus annos?
140        Quis tenerae custos virginitatis erit?
         Accipe cara parens nostri monumenta doloris,
             Non ampla artifici structa sepulcra manu.
         Nec Mausolei pendentis in aere molem,
             Nec ruiturarum culmina pyramidum,
145   Psallentum sed rite choros, sed turis odores,
             Sed cum flebilibus, verba tremenda, modis.
         En feretrum celebri praecedunt agmina pompa,
             Pulsata et sacris turribus aera sonant.
         Dives ad innumeras offertur cereus aras,
150        Ac requiem templum concinit omne tibi.
         Ipse ego solenni pullatus veste sacerdos,
             Ad tumulum pro te, mystica dona fero.
         Quamvis haud dubitem felici sede receptam,
             Orbe manent alio praemia si qua pios.
155   Vixisti innocue, coluisti labe remota,
             Officiis homines, religione Deum.
         Incolumi sane fueris quam fida marito,
             Declarat viduae non repetitus Hymen.
         Mansisti caelebs dum vertens saecula Titan,
160        Iungeret autumnis, lustra quaterna, tribus.
         Ergo apud antiquos olim tibi iure quirites,
             Rara pudicitiae parta corona foret.
         Nec mors preaeteritis dispar tibi contigit actis,
             Fine bono claudi vita probata solet.
165   Omnibus expletis sacra quae lege iubentur,
             Libera terreno carcere ad astra volas.
         Sed iam sancta vale genetrix, et civis Olympi,
             Cunctantem in terris, voce precante iuva.
         Mutua nos rursum iunget praesentia, cum mox
170        Audiet extremam machina tota tubam.
         Interea facili corpus requiescat in urna,
             Nec gravis incumbens urgeat ossa lapis.