Ugrás a tartalomhoz

Régi magyar irodalmi szöveggyűjtemény I.

Ács Pál (1954–), Jankovics József (1949–), Kőszeghy Péter (1951–)

Balassi Kiadó

249

249

AD SOMNUM


      Cimmeria seu valle iaces, seu Noctis opacae,
          Axe sub occiduo mollia strata premis;
      Seu tua, gentili madidum te nectare, Lemnos,
          Pasitheae tepido detinet in gremio;
 5   Seu Iovis ad mensas, resides conviva, supernas;
          Inter siderei, numina sancta, poli;
      (Nam quis tam mitem crudelibus inserat umbris,
          Orci qua fauces, horrida monstra tenent?)
      Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum!
10       Huc ades, et placidus, languida membra leva!
      Septima iam fulget pulsis aurora tenebris,
          Pectora ut in duro volvimus aegra toro.
      Multum equidem morbus, sed plus insomnia torquet,
          Ante diem vires, obruit illa, meas.
15   Quod modo corpus erat, nunc est cutis ossibus haerens,
          Nunc tantum larva est, qui modo vultus erat.
      Comprimo saepe genas, et lentum invito soporem,
          Nec tamen in pressas, labitur ille, genas.
      Tantum dira meis monstra obversantur ocellis,
20       Quis nasi ingentes, et Stygiae effigies.
      Quales Alcmaeon, quales cernebat Orestes,
          quales tu caeso, Romule maeste, Remo.
      Immites Superi! faciles, per litora phocas
          Sternitis, et gliri, tota cubatur hyems.
25   Iam pecudum vobis, maior quam, cura virorum,
          At genus hoc vestrae femina stirpis habet.
      Si tamen Endymion triginta dormiit annos,
          Causa erat, ut Lunae gaudia longa forent.
      Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum.
30       Huc ades, et placidus languida membra leva!
      Quod fuit humanae, totum tentavimus, artis,
          Inventa est nostri, nulla medela, mali.
      Nil rosa, nil violae, nil semina lactucarum,
          Nil me, cum lolio iuvit hyoscyamus.
35   Frustra aloe, frustra nobis fragravit anethum,
          Nec gelidis linier profuit unguinibus.
      Non habuere suas in me ulla papavera vires,
          In me mandragorae non habuere suas.
      Ergo ego vel Phariae possim perferre venenum
40       Aspidis, unde tibi mors, Cleopatra, fuit.
      Blanda nec arguta Siren me voce resolvat,
          Nec Circe Aeaeis daedala graminibus.
      Nec si pollenti tangat mea corpora virga
          Mercurius, tactu quo, vigil Arge, iaces.
45   Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum!
          Huc ades, et placidus languida membra Ieva!
      Te Lethaea, parens ad flumina, progenuit Nox,
          Cyaneos multo sidere picta sinus.
      Praebuit et plantis alas, et cornua fronti,
50       Ac ferrugineam texuit ipsa togam.
      Addidit et comites, totis tibi moribus, aptos,
          In quibus est segnis Torpor et uda quies,
      Sunt et mordaces pulsura Oblivia curas,
          Sunt testudineos Otia nacta pedes.
55   Muta sed in primis tibi adesse Silentia iussit,
          Assidue murmur quae procul omne fugent.
      His tu, quicquid agis, semper stipare ministris,
          His, quicquid toto vivit in orbe, domas.
      Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum!
60       Huc ades, et placidus languida membra leva!
      Serus ab obscuris te suscitat Hesperus antris,
          Clarus in atra iterum Lucifer antra fugat.
      Luce vacas ipsive tibi, dulcive Lyaeo,
          Facta e nigranti fulcra premens hebeno.
65   In tenebris volitas, et latum spargis in orbem,
          Lecta soporiferis grana papaveribus.
      Quae postquam in terras ceciderunt; oppida et urbes,
          Aequoris et fluctus, et nemora alta silent.
      Tu potes et patulo luctantes aere ventos,
70       Tu potes et rapidi sistere Solis equos.
      Si libeat, stabunt iam fusi nubibus imbres,
          Haerebunt medio, fulmina torta, polo.
      Te quondam custos aurati velleris hydrus,
          Sensit, et anguineis, torva Medusa, comis.
75   Dum tibi victa fovet Tithonum longius Eos,
          In Iovis officium, Nox geminavit iter.
      Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum!
          Huc ades, et placidus languida membra leva!
      Non ego te hostiles iubeo defigere turmas,
80       Caedibus ut subitis castra inimica premam,
      Fraude nec audaci magnum sopire Tonantem,
          Iunonis toties quod meruere preces.
      Vel cum decepto Tirynthia vela marito,
          Egit ab Iliacis, litora Coa, vadis;
85   Vel cum cedentes Phrygibus miserata Pelasgos,
          Callida in Idaeis rupibus accubuit.
      Obsequium posco, Divum quod nemo queratur,
          Quod pater aethereus consulat ipse boni.
      Obsequium posco, tutum tibi et utile nobis;
90       Nam nec servari per tua damna velim.
      Quod nisi tu nostros claudas paullisper ocellos,
          Aeternum claudet mox tua furva Soror.
      Huc ades, o hominum, simul et rex, Somne, Deorum!
          Huc ades, et placidus languida membra leva!
95   Non ingratus ero; viridi de cespite surget,
          Fumatura tuis, haud semel ara, sacris.
      Hic tibi ponetur tenerum iecur anseris albi,
          Altera cristatus victima gallus erit.
      Haec super adiiciam flavi duo cymbia mellis,
100        Ac totidem lactis cymbia mixta mero.
         Alme pater rerum, miserae pars optima vitae,
             Mens simul et corpus, quo recreante, vigent,
         Index venturi; superas qui mittis ad oras,
             Somnia, per geminas, illa vel illa, fores;
105   Sic tibi parva dies et sit nox annua semper,
             nec desit longae copia desidiae;
         Sic sine fine tuo facilem se praestet amori
             Inter Acidalias maxima Naiadas.
         Huc ades, o hominum simul et rex, somne, deorum;
110        Huc ades et placidus languida membra leva!