Ugrás a tartalomhoz

Régi magyar irodalmi szöveggyűjtemény I.

Ács Pál (1954–), Jankovics József (1949–), Kőszeghy Péter (1951–)

Balassi Kiadó

250

250

AD ANIMAM SUAM


      Mens, quae lactiferi niveo de limite circi
          fluxisti has nostri corporis in latebras,
      Nil querimur de te: tantum probitate refulges,
          tam vegeto polles nobilis ingenio,
 5   Nec te, dum porta Cancri egrederere calentis,
          Lethaeae nimium proluit humor aquae.
      Mystica qua rapidum tangit Cratera Leonem,
          unde levis vestrum linea ducit iter.
      Hinc tibi Saturnus rationem, Iupiter actum,
10       Mars animos, sensum Phoebus abunde dedit.
      Affectus Erycina pios, Cyllenius artes,
          Augendi corpus Cynthia vim tribuit;
      Cynthia, quae mortis tenet et confinia vitae,
          Cynthia sidereo subdita terra polo.
15   Carnea prae caelo sed si tibi testa placebant,
          Hac melior certe testa legenda fuit.
      Nec me staturae vel formae poenitet huius,
          Sat statura modi, forma decoris habet.
      Poenitet, infirmos teneri quod corporis artus
20       Molle Promethea texuit arte lutum.
      Nam mala temperies discordibus insita membris
          Diversis causas dat sine fine malis.
      Continua ex udo manat pituita cerebro,
          Lumina nescio quo saepe fluore madent.
25   Effervent renes, et multo sanguine abundat
          Sub stomacho calidum frigidiore iecur.
      An te forte ideo gracilis compago iuvabat,
          Ut saperes tenui carcere clausa magis?
      Sed quid in aegroto sapientia pectore prodest?
30       Non ego cum morbo Pittacus esse velim.
      Nec molem Atlantis cupio roburve Milonis,
          Sim licet exilis, dummodo sospes agam.
      Aut igitur commissa diu bene membra foveto,
          Aut deserta cito rursus in astra redi.
35   Verum ubi millenos purgata peregeris annos,
          Immemoris fugito pocula tarda lacus.
      Tristia ne priscis reddant te oblivia curis,
          Neu subeas iterum vincla reposta semel.
      Quodsi te cogent immitia fata reverti,
40       Quidlibet esto magis, quam miserandus homo.
      Tu vel apis cultos lege dulcia mella per hortos,
          Vel leve flumineus concine carmen olor,
      Vel silvis pelagove late memor omnibus horis
          Humana e duris corpora nata petris.